Receta ibicenca de sopa y puchero

"Hay un mundo entero dentro de nosotros que necesita ser explorado. Viaja a través de ti mismo. Encuentra las principales atracciones y los valles escondidos de tu alma. Aprende porqué atraes al tipo de gente que está en tu vida. Deambula más allá de esas razones, y entiéndelas. Pregúntale a tu corazón por qué y por qué no. Dile a tu mente que se apacigüe y disfruta del momento. Habla con tus ojos y sugiéreles que vean a través de diferentes perspectivas. Encuéntrate con las celdas dentro de tus fallos y libérate de todos esos prisioneros. Desabróchate el cinturón de seguridad y vive al borde tus oportunidades. Ama el atlas que es tu cuerpo, disfruta el trayecto y ten buenos viajes." (Dru Anthony)
Blog Dit i Fet


Si tengo una asignatura pendiente, verdaderamente pendiente, es el inglés. Mi colegio era religioso, solo de niñas, con uniforme y...se estudiaba francés. Tampoco es que tenga un conocimiento exhaustivo del idioma galo, así que igual tengo que concluir que soy una negada para los idiomas, pues como me dicen mis hijos: "mamá, si no sabes inglés es porque no quieres", y seguramente tengan razón, nunca he ido a una academia a aprenderlo pero no me ha dado pereza coger un avión y plantarme en la península para tomar clases de pan, sushi o lo que se presente. Pero sigue siendo mi asignatura pendiente.

¿Por qué os cuento todo eso? Porque me da mucha rabia cuando no puedo enterarme de lo que pone algo en ese idioma y agradezco un montón a quienes tienen la santa paciencia de traducirme las cosas, como hizo mi querida Gloria con este escrito de Dru Anthony ¡gracias guapa! mira si me ha gustado que no he podido resistirme a ponerlo en una entrada ;)
Blog Dit i Fet


En cuanto a la recetita de hoy, sopa y puchero, de nuevo me la ha explicado mi madre pues se trata de una de esas preparaciones tradicionales de la isla que he comido tooooda la vida pero nunca la había hecho. Seguro que muchos de vosotros lo identificáis con platos tradicionales de vuestra zona, pues a lo largo de nuestra geografía se preparan recetas parecidas pero con otros nombres: escudella i carn d´olla en Cataluña, cocido en Madrid, olla podrida en Extremadura, Castilla y León, berza en Cádiz, puchero en Andalucía, pote en Asturias, etc., cada una con sus propias variedades pero iguales en lo básico. Curioso ¿no?

A mis hijos, este plato les gusta muchísimo, sobre todo el intenso sabor que los ingredientes dejan en el caldo que ellos llaman "sopa especial". La cantidad de los ingredientes va "a ojo", pues así es como me la ha explicado mi madre, como casi todas las recetas que me explica, poned más o menos según lo que os gusten. Lo que hice para no equivocarme demasiado pues odio que queden muchas sobras, fue preguntar qué tipo de carne prefería cada comensal, y contar uno o dos trozos por persona. Si tenéis suerte aún podéis encontrar alguna col espléndida, a mí me gusta aprovechar hasta el último aire frío para hacerlo, pues este plato nos gusta aunque no esté caliente.
Blog Dit i Fet


SOPA Y PUCHERO

Ingredientes para 6 personas:

- Pollo troceado
- Cordero troceado
- Cerdo troceado
- Carne picada
- Panceta de cerdo
- Ajos
- Perejil
- Un trocito de unto
- 6 patatas pequeñas
- 3 boniatos pequeños
- 500 gr de garbanzos hervidos
- Una rama de apio
- Un trozo de butifarrón por persona
- Un trozo de sobrasada por persona
- Col rizada
- Agua
- Sal
- Fideos finosPreparación:

Empezamos preparando un buen caldo con las carnes de pollo, cordero y cerdo, el trozo de unto, sal y agua. Una vez hecho, lo colamos y reservamos las carnes en una bandeja. Hacemos pelotas con la carne picada, ajo y perejil.

En una cazuela lo suficientemente grande, disponemos las patatas peladas y cortadas por la mitad a lo largo, los boniatos también pelados y cortados por la mitad a lo largo, los garbanzos hervidos, el apio, la sobrasada y el butifarrón, añadimos un poco del caldo del que hemos preparado y le damos un hervor. Si es necesario añadimos más caldo.

Lavamos la col, la troceamos y la añadimos a la cazuela. Tapamos para que con el vapor se vaya haciendo todo a fuego lento. Tendremos que dejar que hierva hasta que las patatas estén bien hechas, para ello vamos comprobando cada par de minutos, porque tampoco tenemos que dejar que cuezan excesivamente para que no se deshagan. Un ratito antes de bajarlo del fuego añadimos las pelotas de carne, con cuidado para que aguanten enteras.

Cuando esté todo hecho, con la ayuda de un cucharón vamos recogiendo el caldo de cocer las verduras y lo colocamos en una olla para cocer en él los fideos, si es necesario añadimos más caldo del preparado y reservado. Antes de servir, colocamos la carne sobre las verduras y lo calentamos todo.

_______________________________________

"Hi ha un món sencer dins nostre que necessita ser explorat. Viatja a través de tu mateix. Troba les principals atraccions i les valls amagades de la teva ànima. Aprèn perquè atreus al tipus de gent que està en la teva vida. Deambula més enllà daquestes raons, i enten-les. Pregunta-li al teu cor per què i per què no. Digues a la teva ment que es calmi i gaudeix del moment. Parla amb els ulls i fes que vegin a través de diferents perspectives. Trobat amb les cel·les dins dels teus errors i alliberat de tots aquests presoners. Descorda´t el cinturó de seguretat i viu a la vora de les teves oportunitats. Estima latles que és el teu cos, gaudeix el trajecte i tingues bons viatges. " (Dru Anthony)

Si tinc una assignatura pendent, veritablement pendent, és langlès. El meu col·legi era religiós, només de nenes, amb uniforme i ... sestudiava francès. Tampoc és que tingui un coneixement exhaustiu de lidioma gal, així que potser he de concloure que sóc una negada per als idiomes, ja que com em diuen els meus fills: "mamà, si no saps anglès és perquè no vols", i segurament tenen raó, mai he anat a una acadèmia a aprendre, i en canvi no mha donat mandra agafar un avió i plantar-me a la península per fer classes de pa, sushi o el que es presenti. Però segueix sent la meva assignatura pendent.

Per què us explico tot això? Perquè em fa molta ràbia quan no puc assabentar-me del que posa alguna cosa en aquest idioma i agraeixo un munt als que tenen la santa paciència de traduir-me les coses, com va fer la meva estimada Glòria amb aquest escrit de Dru Anthony, gràcies maca! mira si mha agradat que no he pogut resistir-me a posar-lo en una entrada;)

Quant a la recepta davui, sopa i putxero, de nou me lha explicat la mare ja que es tracta duna daquestes preparacions tradicionals de lilla que he menjat toooota la vida però mai lhavia fet. Segur que molts de vosaltres la identifiqueu amb plats tradicionals de la vostra zona, ja que al llarg de la nostra geografia es preparen receptes semblants però amb altres noms: escudella i carn dolla a Catalunya, cocido a Madrid, olla podrida a Extremadura, Castella i Lleó, berza a Cadis, puchero a Andalusia, pote a Astúries, etc., cadascuna amb les seves pròpies varietats però iguals en el bàsic. Curiós no?

Als meus fills, aquest plat els agrada moltíssim, sobretot lintens sabor que els ingredients deixen al brou que ells anomenen "sopa especial". La quantitat dels ingredients va "a ull", ja que així és com me lha explicat la mare, com quasi totes les receptes que m´explica, poseu més o menys segons el que us agradin. El que vaig fer per no equivocar-me massa doncs odio que quedin moltes sobres, va ser preguntar quin tipus de carn preferia cada comensal, i comptar un o dos trossos per persona. Si teniu sort encara podeu trobar alguna col esplèndida, a mi magrada aprofitar fins a lúltim aire fred per fer-ho, ja que aquest plat ens agrada encara que no estigui calent.

SOPA I PUTXERO

Ingredients per a 6 persones:

- Pollastre trossejat
- Be trossejat
- Porc trossejat
- Carn picada
- Cansalada de porc
- Alls
- Julivert
- Un trosset dunto
- 6 patates petites
- 3 moniatos petits
- 500 gr de cigrons bullits
- Una branca dapi
- Un tros de botifarró per persona
- Un tros de sobrassada per persona
- Col arrissada
- Aigua
- Sal
- Fideus finsPreparació:

Comencem preparant un bon brou amb les carns de pollastre, xai i porc, el tros dunto, sal i aigua. Un cop fet, el colem i reservem les carns en una safata. Fem pilotes amb la carn picada, all i julivert.

En una cassola prou gran, disposem les patates pelades i tallades per la meitat al llarg, els moniatos també pelats i tallats per la meitat al llarg, els cigrons bullits, lapi, la sobrassada i el botifarró, afegim una mica del brou del que hem preparat i li donem un bull. Si cal hi afegim més brou.

Rentem la col, la trossegem i lafegim a la cassola. Tapem perquè amb el vapor es vagi fent tot a foc lent. Haurem de deixar que bulli fins que les patates estiguin ben fetes, per això anem comprovant cada parell de minuts, perquè tampoc hem de deixar que coguin excessivament perquè no es desfacin. Una estoneta abans de baixar-ho del foc hi afegim les pilotes de carn, amb cura perquè aguantin senceres.

Quan estigui tot fet, amb lajuda dun cullerot anem recollint el brou de coure les verdures i el posem en una olla per coure-hi els fideus, si cal afegim més brou del preparat i reservat. Abans de servir, col·loquem la carn sobre les verdures i ho escalfem tot.

Fuente: este post proviene de Blog de MJ-Ditifet, donde puedes consultar el contenido original.
¿Vulnera este post tus derechos? Pincha aquí.
Creado:
¿Qué te ha parecido esta idea?

Esta idea proviene de:

Y estas son sus últimas ideas publicadas:

Recomendamos

Relacionado

recetas de primeros cocina ibicenca cuina eivissenca ...

Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol. Ensenyaràs a somiar, però no somiaran el teu somni. Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida. No obstant això? en cada vol, en cada vida, en cada somni, perdurarà sempre la petjada del camí ensenyat (Teresa de Calcuta) Enseñarás a volar, pero no volarán tu vuelo. Enseñarás a soñar, pero no soñarán tu sueño. Enseñarás a vivir, pero no vivirán t ...

amigos betania cocina tradicional ...

Que Don Victor Cremades (li pose el Don davant per què Victor va ser mestre meu de col·legi, recalque el de mestre i no dic professor per què mestre és del que saprèn i professor és el que tensenya) fóra bon cuiner ho sabia, però desconeixia tot el que tenien muntat la seua colla damics. Victor juntament amb Fran, Raimundo, Javier el Pasiego, Antonio el Elxero, Paco Llobregat, Rafa, Blas, Juanvi P ...

general escòcia lorraine pascale ...

"Com més antiga és una notícia, més refrescant resulta. No es tracta solament del poc que recordem de l"assumpte sinó de com les coses mai surten com pensàvem que sortirien. Només la Història està més cega del que estàvem nosaltres, perquè coneix el desenllaç i no pot imaginar cap altre, mentre que nosaltres imaginàvem de tot menys el que realment va ocórrer."(Melisande! Què són els ...

ajos alls Cocina ibicenca ...

"Ets mag o alguna cosa així? Ell va riure. Com ho has sabut? Faig un nombre de trucs de cartes en un bar dOrleans...si fossis el bastant major per entrar, et diria que anessis i ho veiessis. De totes maneres, el secret resideix a desviar latenció del tripijoc en qüestió. Aquesta és la primera llei de la màgia: desorientar. No ho oblidis mai, gafetes" (La cadernera. Donna Tart) "¿Ere ...

ciurons Cooking Challenge garbanzos ...

“Noto cierto emoción ante la incertidumbre futura. Por fin sé apreciar las encrucijadas que encuentro en mi camino, y pienso confiar en esta nueva posibilidad” (Cosas que los nietos deberían saber. Mark Oliver Everett) No sé si estaréis de acuerdo conmigo, pero creo que es cierto que la vida es una encrucijada, siempre hay dos opciones entre las que podemos escoger y nuestro futuro depende del cam ...

general ametlles espàrregs ...

"Hi ha les coses importants de les quals un es penedeix, i hi ha les coses petites. Les petites poden semblar menys perdonables, perquè hauria estat més fàcil actuar d"una altra manera." (Melisande! Què són els somnis? Hillel Halkin) No trobau que, de vegades, les coses més senzilles i petites són les millors? Com aquesta recepta d´espàrrecs a la planxa amb ametlles torrades de la ...

general carn guisat ...

"Recordes? Si uníssim tots els nostres records serien per ventura la part més minúscula de tot quant hem oblidat? Si afegíssim allò que solament creiem recordar, serien per ventura la part més diminuta d"entre la més diminuta?" (Melisande! Què són els somnis?. Hillel Halkin) Cada vegada que faig una de les receptes de la meva mare em passa el mateix, que no puc evitar recordar... r ...

recetas de primeros cocinas del mundo goulash ...

- Miní de Cheshire, podries dir-me, per favor, quin camí haig de seguir per sortir d"aquí? -Això depèn en gran part del lloc al que vulguis arribar - va dir el Gat. -No m"importa molt el lloc... -va dir Alícia. -Llavors tampoc importa molt el camí que prenguis - va dir el Gat. - ... sempre que arribi a alguna part - va afegir Alícia com a explicació. - Oh, sempre arribaràs a alguna ...

lluç merluza Peix ...

"Una vez más, sigo sin entender porqué hay gente que quiere que todo suene tal y como ellos lo imaginan. La vida es demasiado corta para ser tan aburridamente predecible. El aburrido es usted, caballero” (Cosas que los nietos deberían saber. Mark Oliver Everett) Para mis hijos soy totalmente predecible: los martes toca pescado y eso hace que, ya desde que se levantan, me miren con cara de &q ...

canelones canelons mamà ...

"Preguntat què sents i què et negues a sentir" (El joc de Ripper. Isabel Allende) "Pregúntate qué sientes y qué te niegas a sentir" (El juego de Ripper. Isabel Allende) La millor recepta de canelons del món, segons els meus fills, és aquesta, la de la seva àvia paterna. Ja puc acurar-me al màxim, que la seva resposta sempre és la mateixa: "mamà, no et queden igual" ...